la cafetera russa

Aquest matí escoltava la tertúlia d'El món a RAC1 i m'han deixat perplex les opinions sobre la polèmica desfermada pel conseller Joan Saura amb les seves crítiques a l'equipament complementari suposadament adquirit pel Parlament de Catalunya per a l'Audi oficial del seu president.

Com tants altres invents, el de l'accés sense fils públic a Internet va arribar massa aviat. En plena bombolla d'Internet, molts dels projectes que fa uns anys aspiraven a cobrir els carrers amb WiFi van xocar amb la inviabilitat dels seus models de negoci o amb l'oposició de les operadores de telecomunicacions, exercida en forma de demandes indirectes contre els ajuntaments més agosarats.

Ja no és només que els jugadors del Barça li hagin de fer demà el passadís al Madrid al Bernabéu: a la capital d'Espanya també se'ns han avançat en aplicar les noves tecnologies a la pastisseria... o la pastisseria a les noves tecnologies, no sé.

Fa uns dies, l'Antoni Bassas va entrevistar a Catalunya Ràdio el qui ja aleshores es preveia gran triomfador de vendes de la diada de Sant Jordi, Carlos Ruiz Zafón. La conversa, que es pot escoltar en aquesta pàgina, em va cridar l'atenció pels detalls que l'autor de L'ombra del vent i El juego del ángel va donar sobre el seu procés de producció literària: que si fa anys que escriu només amb ordinador, que si fa còpies de seguretat dels fitxers en un clauer de memòria... coses que no li havia sentit explicar mai a cap escriptor.

Tot sovint em demano quina ment recargolada dissenya els sistemes de gestió de call centers, aquestes bateries de operadors telefònics que les grans empreses subcontracten per no embrutar-se gaire les mans en el contacte amb el seu públic.

Per exemple, quan es tracta d'una companyia de telefonia, el primer que et demana el sistema és que teclegis ('con nueve cifras') el número de telèfon pel qual vols fer la gestió. És un filtre prou raonable, doncs confirma que ets client seu i descarta les trucades que haurien d'anar adreçades a un altre lloc. Però si són capaços de fer aquesta selecció, algú em pot explicar per què quan t'atèn un operador, el primer que fa és tornar a demanar-te a quin número de telèfon es refereix la teva consulta? És que el sistema no els pot passar amb la trucada les dades que ja els havies donat?

Hi ha funcionaris que segueixen sense entendre la xarxa. O potser sigui que l'entenen massa bé.

Wikipedia, continguts generats pels usuaris, mashups, edició col·laborativa, crowdsourcing... la Web 2.0 és un festival de conceptes i serveis on qualsevol es pot fer escoltar i aportar valor al conjunt, per al benefici general (i el lucre dels pocs que es troben en situació de capitalitzar.ho, però aquesta és una altra història).

Tanmateix, sembla que a Estrasburg encara no se n'han adonat. Miquel Català, un informàtic de la Granja d'Escarp (Lleida), es va prendre fa uns mesos la enorme molèstia de crear pel seu compte una rèplica completa en català de la web oficial del Parlament Europeu, ampliant d'aquesta manera en un més els 22 idiomes en els quals es troba disponible.

Què és més greu: el desacord sobre els avantatges de l'horari d'estiu o la incapacitat per automatitzar els canvis d'hora?

No falla: el tema de qualsevol sopar el darrer dissabte de març és l'hora menys que dormirem aquella nit. Fa 101 anys que el britànic William Willett va proposar aplicar l'horari d'estiu com a mètode per ampliar les hores amb llum de dia a la tarda, i han passat 12 anys des que l'Unió Europea va adoptar oficialment el sistema. Però tot aquest temps no sembla haver servit per demostrar-ne els suposats avantatges. Diuen que les activitats comercials, les esportives i la seguretat vial s'en beneficien, però en canvi l'agricultura no, i ni tan sols és clar que es redueixi el consum elèctric general.

La xarxa catalano-llevantina-aragonesa bull d'indignació per la impossibilitat d'accedir als populars serveis de Microsoft a Internet, en especial el correu web Hotmail i la missatgeria instantania Live Messenger. Passat el desconcert inicial, s'ha descobert que el problema només afecta els clients del servei ADSL de Telefónica, malgrat que no són precisament pocs. Dels 15,7 milions d'usuaris espanyols de Windows Live, l'Associació d'Internautes estima que al voltant de 1,2 milions es connecten des de Catalunya i zones de València y Aragó, les afectades per l'apagada.