articles

Article sobre els diversos sistemes d'escriptura en el telèfon mòbil: Una qüestió de segons... i de teclats. Apareix en la mateixa doble página que SMS: empobriment del llenguatge o només canvi de codi, de Carol Biosca i Mireia Rourera.

Fa uns dies vaig experimentar a l'aeroport de Stuttgart les targetes d'embarcament al mòbil i el seu únic problema. Ara s'ha implantat el mateix sistema a la flamant terminal T1 del Prat, i ja es pot fer servir a Spanair, sempre que siguis client de Vodafone. Al diari AVUI hem publicat un reportatge que explica el sistema --destacant que, per una vegada, a Barajas encara no ho tenen-- i relaciona unes quantes aplicacions més dels telèfons móbils. No disposo del PDF, però l'article surt a la pàgina 27 i es pot llegir aquí.

Dues nenes de 10 i 12 anys van quedar atrapades fa uns dies en una riera de la ciutat australiana d’Adelaida durant una tormenta. Portaven a sobre el telèfon mòbil, van poder demanar auxili i tot va quedar en un ensurt. El més curiós és que no van telefonar directament als serveis d’emergència, sinò que van notificar la situació actualitzant el seu estat al Facebook. Per sort, un amic seu ho va llegir de seguida i va trucar als bombers, que les van anar a rescatar. I és que els més joves es comuniquen de manera completament diferent.

(Publicat al diari Avui del diumenge 2 d'agost de 2009)

Actualment la majoria de les càmeres digitals ja es venen com a part d’un telèfon mòbil, però encara en diem ‘telèfons amb càmera’. No trigarem gaire, però, a canviar l’ordre dels dos termes. L’empresa Samsung, la mateixa que ja té un mòbil amb 12 megapíxels de resolució, acaba de treure al mercat una gamma de càmeres que es connecten a Internet mitjançant WiFi per pujar directament les fotografies al Facebook i els vídeos al YouTube. D’aquí a posar-hi una targeta SIM per poder connectar-nos des de qualsevol lloc hi ha només un pas.

(Publicat al diari Avui, 30 d'agost de 2009)

Un telèfon mòbil amb GPS és una eina molt poderosa, però a vegades massa. Precisament quan l’empresa Palm s’havia guanyat la simpatia del públic per ser víctima de la política tancada d’Apple, que insisteix en bloquejar la compatibilitat del telèfon Pre de Palm amb el programa iTunes, va un programador i descobreix que el Pre comunica cada dia al fabricant els llocs on ha estat el seu propietari i quins programes hi té instal·lats. Vaja, com fan molts programes d’ordinador quan es pengen, però en aquest cas sense penjar-se i sense demanar permís. Lleig.

(Publicat al diari Avui, 16 d'agost de 2009)

Ens pensavem que comprar un llibre electrònic ens otorgava la seva propietat, si bé no el podem vendre ni regalar quan ja l’hem llegit. El que no esperavem és que la llibreria pugués fer-lo desaparèixer del nostre dispositiu lector. Així ho ha fet Amazon aquesta setmana amb els exemplars --venuts per error, diuen-- d’un parell de títols, i encara que ha retornat els diners als clients, el cas obre incertesa sobre els drets dels compradors de continguts digitals. És molt pertinent que els e-llibres retirats hagin estat precisament dues obres de George Orwell.

(Publicat al diari Avui del diumenge 2 d'agost de 2009)

L’anunci preventiu de Chrome OS fet per Google farà que els advocats n’estiguin pendents durant els pròxims mesos. Microsoft ha estat repetidament crucificada i sancionada per incloure en les successives versions de Windows productes propis com el navegador web Internet Explorer. Ara veurem si Google es pot resistir a fer el mateix amb el seu navegador Chrome o amb serveis com el correu Gmail i les aplicacions ofimàtiques Google Docs. No oblidem que els únics ingressos del gegant d’internet són els de la publicitat que apareix en aquests serveis.

(Publicat al suplement A+A+ del diari Avui, 12 de juliol de 2009)

Els processadors d’Intel són omnipresents en ordinadors de sobretaula, portàtils i netbooks, però els aparells més petits, els telèfons mòbils, encara se li resisteixen. L’acord estratègic que Intel ha signat aquesta setmana amb Nokia serveix al gegant nord-americà dels xips per plantar cara als seus competidors Qualcomm, Freescale i Texas Instruments en el mercat dels components per a terminals de butxaca, i al gegant finès dels mòbils per recuperar impuls davant l’empenta de l’iPhone d’Apple, el BlackBerry de RIM i els Android de Google.

(Publicat al suplement A+A+ del diari Avui, 28 de juny de 2009)

Un amable lector d’aquesta secció m’ha escrit felicitant-me pels articles anteriors, però també em diu que li estranya que dediqui tant d’espai a la telefonia mòbil. ‘No tots vivim penjats del mòbil’, diu el lector. ‘Encara’, li responc jo. La mobilitat no és només una tendència imparable --al món es venen quatre telèfons mòbils per cada ordinador, i la majoria d’aquests ordinadors són portàtils-- sinò també un dels sectors on hi ha més innovació. Queda molt camp per correr, potser no tant en els aparells sinò en el que podem arribar a fer amb ells.

(Publicat al suplement A+A+ del diari Avui, 14 de juny de 2009)

El triplet del Barça de Pep Guardiola va disparar l’enviament de missatges de mòbil a l’hora del partit de Roma contra el Manchester United: l’operadora Yoigo diu que el seu tràfic de SMS va créixer un 40% entre les vuit del vespre i les onze de la nit, respecte al mateix horari del dimecres anterior. En el conjunt del dia, la quantitat de missatges va augmentar un 11%. No sabem quina part dels SMS van circular entre Barcelona i Madrid, però segur que el paperot fet per Cristiano Ronaldo va ser un tema recurrent.

(Article publicat al suplement A+A+ del diari Avui, 31 de maig de 2009)