Desmitificant el paper

Fa uns dies, l'Antoni Bassas va entrevistar a Catalunya Ràdio el qui ja aleshores es preveia gran triomfador de vendes de la diada de Sant Jordi, Carlos Ruiz Zafón. La conversa, que es pot escoltar en aquesta pàgina, em va cridar l'atenció pels detalls que l'autor de L'ombra del vent i El juego del ángel va donar sobre el seu procés de producció literària: que si fa anys que escriu només amb ordinador, que si fa còpies de seguretat dels fitxers en un clauer de memòria... coses que no li havia sentit explicar mai a cap escriptor.

Però sobretot recordo la incredulitat de l'entrevistador quan Ruiz Zafón li va dir que mai imprimeix còpies en paper per corregir i arxivar les successives versions dels llibres, sinò que ho fa directament a la pantalla. A aquestes alçades, trobo que ja tocaria assumir que els llibres no són el paper on van impresos, sinò les històries que contenen, de la mateixa manera que els diaris són la informació i l'opinió, no els fulls que les emboliquen en la seva versió impresa. És lògic que la indústria editorial s'agafi a l'objecte-llibre, doncs encara es basa en transportar àtoms en comptes de bits, però haurà d'adaptar-se als temps o patir com ho esta fent la indústria discogràfica.

Personalment ja fa anys que prefereixo llegir els llibres en format electrónic, amb tots els seus avantatges i amb plena consciència dels seus inconvenients, i ja no em fan cap efecte les tòpiques invocacions al suposat romanticisme del llibre de paper, que es llegeix assegut en una butaca de cuir, a la vora del foc i amb una copa de bon conyac a l'abast. Tots aquests elements els puc tenir igualment si canvio el paper per un terminal electrònic, i de pas potser en Ruiz Zafón i jo ajudem a salvar uns quants arbres.